Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge

The article tries to present Las aventuras de un piloto en el golfo de Guinea, a story considered unanimously by the little scholars who have cited it so far to be the first colonial novel about the Spanish possessions in the Gulf of Guinea. We present a summary of the work and the historical circumstances surrounding it (history of the island of Annobon and its Spanish colonization) and a hypothesis about the author, who published under the pseudonym Donacuige.

José Rizal es un autor canónico en la Filipinas, donde se le considera el perfecto ejemplo de luchador anticolonial. La presencia de los Estados Unidos en la isla transformó el paisaje lingüístico del país, cuyos ciudadanos tan solo pueden ac-ceder' la obra de su escritor nacional a través de traducciones del castellano al inglés. El estudio de dos de esas traducciones (Derbyshire 1912 y Guerrero 1968) permite profundizar en cuestiones ideológicas, culturales y lingüísticas que ayu-dan a entender el papel del colonialismo estadounidense en las Filipinas. La traducción se convierte así en un mapa que, con la ayuda de la teoría postcolonial, permite crear estrategias de resistencia cultural.

La sexualitat humana no es gens senziifa, i aquell a qui la seva orientacio sexual fa «diferent» ho pot viure com un in/ern: els educadors podem intervenir per fer que les nostres escoles es converteixin en terriloris segurs, on lothom tingui de veri/at els mateixos drets i les mateixes obligaciol1s.

el de Tsibinda, en que el protagonista tennina su fantasía erótica rodeado de lápidas). En los textos más modernos (posteriores a 1985, aprox.), se constata una dinámica general más optimista, alentadora, que recupera el mito o el recuerdo, ennobleciéndolo («El hijo-de-la-luna-y-del-sol», de Véronique Tadjo, publicado en 1989; o «¿Qué pennanece en la memoria de los hombres?», de Catherine Ndaye, un poco anterior al resto, de J 984), o que sobrevive a su violento y desolador pasado reconciliándose con él («La ira de los muertos», publicado en el año 2000, también de Tadjo, o los ya citados «El nacimiento de

On 1499, while in Granada with the Catholic Kings, archbishop of Toledo Fray Francisco Jiménez de Cisneros managed to get the alfaquíes (Muslim judges) to bring out in the street their copies of the Qu’ran and other works written in Arabic and set up a bonfire that destroyed more than five thousand volumes "with ornamental bindings, even of gold and silver and of admirable artistry" (Harcey 333). He refused to give some of them to Christian scholars who asked for them, and only allowed some works of medicine to be saved from the fire (books which were later on sent to the library of the University of Alcalá).

Avui, ser jove no és gens fàcil, però ser jove i a més descobrir que t'agraden les persones del teu mateix sexe és molt més complicat. És clar que ara hi ha molta més informació que uns anys enrere; de fet, n'hi ha tanta que costa orientar-s'hi. I, per acabar-ho d'arrodonir, tot i queels homosexuals apareixen cada vegada més sovint en els mitjans de comunicació, encara persisteixen molts prejudicis i estereotips.Aquest llibre, adreçat als joves que qüestionen la seva sexualitat i als educadors interessats a comprendre'ls, pretén ajudar aquests adolescents a construir la pròpia identitat i ho fa desmuntant els tòpics i prejudicis més estesos, proporcionant una perspectiva oberta de l'amor i la sexualitat entre persones del mateix sexe i donant una empenta a qui vulgui "sortir de l'armari" però encara no s'hi hagi atrevit. Tot plegat, complementat amb informació sobre com combatre la discriminació, llocs on conèixer gent i compartir experiències, associacions i entitats de suport, i un complet recull de dades d'interès i recursos per orientar-se.Els autors d'aquest llibre, tots ells membres de l'associació inclou: gais i lesbianes en l'educació, han recollit, amb coneixement de causa, tota la informació disponible en altres llocs, però dispersa i no sempre accessible si no se sap on buscar, omplint, així, un buit cultural i de formació.

La INCLOU us proposa un treball social i cultural, que es sustenta sobre les actituds i el coneixement de cadascuna d'aquestes cinc potes. Cal que cadascuna d'elles faci un procés. Si les repasseu una per una podeu comprendre en quina situació es troben tots aquests joves lgbtq en l'acutalitat.

Dret a rebre informació exacta i adequada sobre l'orientació sexual en els llibres de text i en altres materials educatius. Dret a rebre informació imparcial sobre les contribucions que han produït tot al llarg de la història les lesbianes, gais, bisexuals i trangèneres en totes les àrees del coneixement, entre les quals destaquen l'art, la literatura, la ciència, els esports, la història i les ciències socials.

Although it has become a stereotype to talk about Spanish disinterest about its former sub-Saharan colony, the multitude of literary works about it published in the 21st century shows that the subject remains strong and continues to generate fiction literature and memorial works, perhaps because, as in so many other aspects of Spanish history, it is an open wound still in need of a deep social and political reflection.

I wonder whether contemporary metropolitan literature about the colonies can be considered part of the colonial discourse or not. I am thinking about two recent novels which discuss the events that happened on the island of Annobón in 1932, when corporal Restituto Castilla, the only representative of the colonial government on the island, murdered governor Gustavo de Sostoa Stahmer because he intended to replace him with another person after the complaints of the missionaries and the islanders about his actions, as they considered that Castilla had gone mad and intended to create some sort of utopian republic in the territory.

Indeed, in 2017 the Spaniard Luis Leante and the Equatorialguinean Francisco Zamora Loboch published almost simultaneously two works on the subject. The novel of the first, simply titled Annobón, talks little of life on the island and focuses mainly on the figure of Alfonso Pedraza Ruiz, the military falangist who defended Castilla during the court-martial which judged him after the Civil War; Zamora Loboch's book, La república fantástica de Annobón, instead, focuses on the life of the corporal on the island, his attempts to establish a secular republic following the model of the Spanish II Republic, his relationship with an Annobonese woman... My point is that the two writers decided to address a clearly colonial issue, albeit from very different points of view, and hence my question: should they be considered in a study on 'colonial literature'? Should another term be used? Is colonial literature finished after independence, as could be implied from definitions applied, for example, to US literature?